"Jo tenia una granja a l'África..."
Un racó entre palmeres, un oasi fresc on refugiar-me quan els vents del desert bufen embravits al meu voltant.
Al lloc on jo habite ja fa temps que ens hem acostumats a construir amagatalls per desaparèixer de tant en tant. Els homes blaus del desert on jo visc no deixen crèixer l'herba sota els peus.
Però, com una colla de jueus errants, somniavem amb la terra promesa. La meua estava a prop. Encara conservava platges verges, dunes sense bungalows i palmeres davant dels finestrals de qualsevol llar humil. Un paradís terrenal gratuit.
Podiem parlar català sense demanar perdó a ningú i tindre l'esperança que algú ens responguera de bon gust. De vegades podiem veure en Serrat i sentir-lo en versió original. Fins i tot, el Correllengua hi-feia escala i era rebut amb honors per les autoritats locals. Front a la mediocritat cultural del lloc on jo habite, hi-havia festivals de teatre i música medievals , un Misteri a l'agost que servia de contrapunt a les verbenes populars i un ventall de activitats socio-culturals que podiem freqüentar els dies en que la tristor es feia insuportable al desert on s'alça casa meua.
Fa uns dies, els homes blaus s'han fets forts a la meua terra promesa.
I tinc por de descobrir un mal matí que torne a estar sola, en terra hostil, i sense cap altre oasi amb el que somniar quan vinguin maldades.
PP: 14
PSPV: 12
PdE: 1
